DECÀLEG DE MALES PRÀCTIQUES EN LA TRAMITACIÓ DE L’S3
1. URBANISME SALVATGE (75.700 m²)
El Pla Parcial S3 preveu la construcció d’un polígon industrial de 75.700m² a un poble com el nostre, de 410 habitants, eminentment agrícola i rural, situat en un enclavament territorial i paisatgístic privilegiat, just als peus del Parc Natural de la Serra de Mariola.
Segons el P.G.O.U., el desenvolupament de l’S3 representa una superfície equivalent a un 51’7% del sòl urbà; un 54% del sòl urbà consolidat; i un 1260% del sòl urbanitzable que queda vacant al municipi; de tal forma que l’àrea a desenvolupar suposaria un 66’5% de la totalitat del sòl urbanitzable disponible que queda al poble.
El més greu de tot, però, és que a diferència del que ocorre en la pràctica habitual, aquest projecte no naix de la iniciativa privada -un consorci d’empresaris que vulguen realment instal·lar-se al nostre poble-, sinó que és l’Ajuntament d’Alfafara el que actua, inexplicablement, com a òrgan promotor del projecte. Quelcom difícil d’assumir tenint en compte la dimensió del municipi, la manca acreditada de nova demanda de sòl industrial, el reduït pressupost amb que compta la corporació municipal i la vigent situació de crisi econòmica.
2. SENSE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El desenvolupament del Pla Parcial del sector S3 s’està portant a terme sense respectar el dret a la participació ciutadana que marca la llei, en aquest cas, la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).
Segons la LOTUP, abans de portar endavant qualsevol iniciativa d’aquest tipus s’ha de consultar obligatòriament a la ciutadania. També s’ha d’assegurar aquest principi en totes les fases del procés: des de les versions preliminars de l’esborrany fins a la redacció del projecte definitiu.
La manifestació més evident de la vulneració al dret a la participació ciutadana és que fins ara no s’han contestat les al·legacions que es van presentar el 28 d’octubre de 2018; tal i com acaba de reconèixer el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana (Ref. queixa núm. 2002529).
3. OPACITAT I SECRETISME
L’opacitat i el secretisme amb què s’està tramitant el Pla Parcial S3 ens té totalment desconcertats, més encara davant d’una iniciativa urbanística d’aquesta índole. Cal recordar a aquests efectes que l’Administració Pública es troba vinculada pels principis de transparència i d’accés a la informació pública i que en aquest procediment no s’estan garantint com pertoca.
De fet, i a pesar dels nombrosos requeriments de transparència realitzats fins ara -l’últim d’ells davant del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana (Ref. queixa núm. 2002529)-, encara no s’ha fet públic en la seua integritat, malgrat la recomanació expressa del Síndic, l’expedient del polígon industrial a la Seu Electrònica.
L’accés a la informació pública s’ha estat denegant sistemàticament sota les excuses més diverses -adduint, entre d’altres, que es “tracta d’assumptes interns” o que en el “WhatsApp de l’Ajuntament” ja es difon la informació-. Al temps, l’ajuntament tampoc ha volgut atendre, a pesar dels nombrosos intents, les últimes sol·licituds de reunió.
D’aquesta forma, el poble continua sense estar assabentat del projecte perquè no s’han realitzat les pertinents sessions informatives que marca la llei ni proporcionat cap tipus d’informació oficial. Es més, ni tan sols s’ha parlat amb tots els titulars de les naus ja construïdes (que hauran d’assumir part dels costos d’urbanització si es fa el polígon), ni amb els propietaris de les parcel·les afectades (que, en cas de que el projecte es materialitze, podrien patir expropiacions).
Ara mateix s’està negociant una proposta de desviació/modificació de la via pecuària “Cordel del Rogeral” -i que afecta, per tant, al sòl de domini públic-, que es manté en secret.
4. FALTA D’ALTERNATIVES MÉS SOSTENIBLES
L’Esborrany de Pla Parcial només contempla 2 alternatives:
- L’alternativa 0: no construir el polígon industrial
- L’alternativa 1: 75.700m2 de polígon industrial
No s’han plantejat ni valorat altres opcions intermèdies, més adequades i pertinents a la realitat econòmica, social, territorial i paisatgística del nostre poble.
ATUREM l’S3 no està en contra de que Alfafara tinga indústria, però sí de l’evident desproporcionalitat d’aquest projecte. Pensem, fermament, en que podrien considerar-se altres possibilitats més enllà d’aquestes dues úniques alternatives.
Cal tindre en compte que ara mateix s’està tramitant un Polígon Industrial Mancomunat a Muro, que compta no només amb l’impuls dels empresaris locals i de l’IVACE, sinó també amb molts bons accessos -per situar-se just al costat de l’autovia-. Pensem que, entre d’altres alternatives, l’ajuntament hauria de valorar seriosament aquesta iniciativa i preocupar-se per obtindre rèdit de la mateixa. Pensem que no compensa portar endavant un polígon propi inviable en molts aspectes tenint l’oportunitat de sumar-se a la iniciativa mancomunada que es troba a només 10 minuts en cotxe del nostre poble i poder compartir tant els beneficis com les despeses.
5. GRAN IMPACTE AMBIENTAL
Sorprenentment, en la tramitació de l’S3 s’ha optat pel procediment simplificat d’avaluació ambiental i territorial estratègica i no per la via ordinària, que és molt més garantista. L’ajuntament addueix a estos efectes que la proposta de Pla Parcial no afecta ni al medi ambient ni als elements estratègics del territori, doncs es tracta d’una ordenació detallada del Sector que no modifica l’ordenació estructural, de conformitat amb les estipulacions del P.G.O.U. Tanmateix, i com hem pogut comprovar, el Pla Parcial sí que afecta a diversos elements de l’ordenació estructural, en concret, a l’assegador Cordel del Rogeral, que és de domini públic. De fet, sabem fins i tot que l’ajuntament compta amb un informe desfavorable de vies pecuàries (Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament rural, emergència climàtica i transició ecològica) malgrat que mai s’ha fet públic.
Per això mateix no comprenem com, el 22 d’octubre de 2019, l’Ajuntament d’Alfafara aprova l’Informe Ambiental i Territorial Estratègic pel procediment simplificat de l’Annex VIII de la LOTUP tot considerant que el Pla Parcial no té “efectes significatius sobre el medi ambient”, quan és més que evident que la desproporcionada dimensió i abast del Pla Parcial (75.700m²), l’entorn agrícola i rural en el que pretén ubicar-se el polígon, la proximitat al poble i al Parc Natural de la Serra de Mariola, etc., són elements suficients per a inferir i deduir un evident impacte ambiental, territorial i paisatgístic que no s’ha valorat correctament.
Entre les conseqüències directes que té aquesta forma simplificada de tramitació ambiental i territorial estratègica es troba la falta de previsió expressa de mesures per previndre, reduir i, en la mesura del que siga possible, compensar, qualsevol efecte negatiu sobre el medi ambient o sobre el territori. D’aquesta forma, l’esborrany de Pla Parcial no inclou cap limitació sobre el tipus d’ empreses o indústries que poden instal·lar-se (i que ben fàcilment podrien ser contaminants, sorolloses, etc.), ni sobre les condicions en què es portarà a terme l’activitat o treball (que podria desenvolupar-se en horari nocturn, no respectar els índex d’emissions o acústics permesos, etc.).
Cal recordar a aquests efectes que el polígon industrial es quedarà a només 80 metres de les cases del poble, i que podria afectar especialment tant a les casetes disseminades ja existents com al carrer de les Eres.
6. FALSA DEMANDA INDUSTRIAL
L’esborrany del Pla Parcial S3 justifica la necessitat de portar endavant aquest projecte i construir un polígon industrial sota el pretext de que a Alfafara existeix una “demanda creixent de sòl industrial” i que, en conseqüència, el poble necessita “una dotació generosa per a usos industrials i d’emmagatzematge”, tot partint de les estipulacions que conté el P.G.O.U. de 2002 (quan la indústria principal situada al mig del poble encara es trobava en funcionament). Tanmateix, la realitat del nostre poble ha canviat radicalment des d’aquell moment.
És evident que a dia de hui Alfafara no necessita aquesta previsió desproporcionada de sòl industrial perquè a penes compta amb indústria. I el fet de no poder acreditar de manera fefaent i objectiva aquesta nova demanda de sòl industrial compromet directament la iniciativa pública, doncs no justifica en cap cas que l’ajuntament actue d’òrgan promotor.
7. PERILL DE POLÍGON FANTASMA
L’elevat cost d’un projecte d’aquesta envergadura junt a la falta d’ iniciativa privada (nous empresaris que vulguen instal·lar-se realment a Alfafara) i l’evident falta d’accessos al poble (que es limiten a la CV-700), comporten el perill de convertir el sector S3 en un dels molts “polígons fantasma” ja existents en altres poblacions.
No oblidem a aquests efectes que la construcció de polígons industrials fou una pràctica habitual d’un període urbanístic descontrolat del que encara estem pagant les conseqüències. Els nous temps, caracteritzats per l’emergència climàtica, obliguen a replantejar moltes d’aquestes polítiques i a caminar, efectivament, cap a un desenvolupament més sostenible i respectuós amb l’entorn i el territori privilegiat que tenim.
A més a més, la crisi del sector industrial valencià és una realitat palesa des de fa dècades, i en els darrers temps hem vist com moltes de les empreses de la zona han hagut de tancar per no poder competir i fer front al mercat exterior (especialment l’asiàtic).
Basta observar que molts dels polígons industrials de les poblacions veïnes, com Bocairent o Ontinyent, s’han anat buidant paulatinament per comprovar com de ruïnosa podria resultar aquesta inversió per a un poble tan menut com Alfafara.
8. SOBREENDEUTAMENT
Els costos de construcció i manteniment d’un polígon industrial són elevadíssims per a un poble com el nostre, on l’ajuntament compta amb un pressupost anual molt reduït. Per això mateix no s’entén la iniciativa pública en aquest projecte, menys en un context generalitzat de crisi econòmica com l’actual.
D’altra banda crida especialment l’atenció que fins ara no s’hagen presentat els preceptius informes de viabilitat econòmica i pressupostària que haurien de precedir qualsevol iniciativa pública d’aquesta índole. Els veïns tenim dret a saber l’import que suposarà per a les arques públiques portar endavant aquest projecte, conèixer com es finançarà el mateix i si s’haurà de recòrrer al crèdit extern. El gran risc de sobrendeutament, que és més que previsible per les raons que estem exposant, hauria de ser suficient per extremar al màxim la diligència i fer públiques totes les dades econòmiques.
Cal tindre en compte, a més a més, que per moltes subvencions que es puguen demanar per materialitzar-lo, aquestes només financen determinades actuacions però mai el 100% de l’obra o de l’acondicionament del mateix. També que el finançament públic es destina normalment i en primer lloc a les iniciatives que ja es troben desenvolupades o mínimament consolidades i que poden ser efectivament viables. En aquest apartat cal tindre present que les expropiacions -i previsiblement se n’hauran de fer moltes (si al final es desvia/modifica la via pecuària)- no són mai conceptes subvencionables.
9. LIMITACIÓ RESIDENCIAL
La construcció del futur polígon limitaria pel nord el que vindria a ser el natural desenvolupament residencial del poble. El fet de que de carretera cap a la serra siga tot terreny protegit (PORN o Parc Natural), fa que siga impossible créixer i ampliar-se en aquesta direcció; el que podria tindre conseqüències nefastes per garantir suficient sòl urbanitzable en el futur immediat, doncs en l’actual P.G.O.U., i per les circumstàncies esmentades, aquest ja és verdaderament reduït.
10. EFECTES IRREVERSIBLES
Una vegada aprovat definitivament el Pla Parcial ja no hi haurà volta enrere, doncs el projecte té efectes irreversibles des del dia següent a la seua publicació al BOP.
Per tant, amb independència de que l’àrea destinada a polígon s’ocupe efectivament o no -i la demanda irreal en la que es fonamenta el desenvolupament de l’S3 fa pensar que és més que probable aquesta segona opció-, l’ús del sòl romandrà invariable, de manera que no podran portar-se a terme altres iniciatives que resulten incompatibles amb el mateix, com per exemple, destinar-lo a necessitats residencials. D’aquesta manera, el poble limitarà per a sempre amb un polígon industrial. Un escenari que, no per hipotètic, ha de descartar-se.
Més sobre la Tramitació de l’ S3:
