Un simple cop d’ull a la llegenda del P. G. O. U. que apareix a la imatge és suficient per comprovar l’impacte no només econòmic, sinó social, territorial, paisatgístic i mediambiental que pot tindre per al nostre poble el desenvolupament del Pla Parcial S3.
1. IMPACTE ECONÒMIC
En primer lloc, cal recordar que l’Ajuntament es recolza en les dades del P.G.O.U. per portar endavant aquest projecte i articular-se en promotor del mateix, tot al·legant que “existeix una demanda creixent de sòl industrial“ i que, en conseqüència, Alfafara necessita “una dotació generosa“ d’aquest.
No obstant però, la realitat del nostre poble ha canviat dràsticament des de 2002. De fet, a dia de hui, la principal indústria a la que fa referència el P. G. O. U. i que donava treball a una gran part de la població, ja no es troba en funcionament. Sorprén que s’invoque aquest pretext oficialment quan, segons ens consta, ni tan sols existeix un consorci d’emperesaris interessats en donar suport vertaderament a aquesta iniciativa.
Siga com siga, ATUREM l’S3 estima que aquesta demanda hauria d’acreditar-se objectivament i no inferir-se només d’unes dades que a dia de hui es troben totalment desactualitzades. Per això mateix emplaça a l’ajuntament a documentar aquesta demanda abans de prosseguir amb la tramitació del polígon, ja que les despeses que poden derivar-se per a les arques públiques les haurem d’assumir entre tots.
A més a més, ATUREM l’S3 no entén com, en un context de crisi econòmica mundial, poden portar-se a terme iniciatives urbanístiques d’aquesta magnitud en un poble com el nostre, quan és més que evident que el mateix model industrial de la Comunitat Valenciana es troba en permanent regressió.
En efecte, la indústria tradicional típica de la nostra zona, tal i com la coneixíem, està desapareixent progressivament al no poder competir en el mercat global, molt especialment, amb el gegant asiàtic. Una realitat que afecta de ple als polígons industrials del nostre entorn, on en els darrers anys hem vist com es produïa el tancament de moltes fàbriques. Només cal fer un cop d’ull a les àrees industrials més pròximes, com les de Bocarient, Ontinyent o fins i tot Alcoi, per comprovar que aquestes no poden ni garantir al 100% l’ocupació dels seus polígons. Un símptoma més de que aquest canvi afecta en realitat i de manera generalitzada al que havia vingut sent el nostre model bàsic de producció.
Tots aquests elements, junt a la manca de bons accessos que aparella la pròpia carretera principal del poble (la CV-700), constitueixen els ingredients necessaris per convertir aquest projecte en un “polígon fantasma”, és a dir, en una inversió altament ruïnosa. Per això mateix, entre les nostres demandes està exigir els preceptius informes de viabilitat econònomica i pressupostària amb caràcter previ.
2. IMPACTE SOCIAL
Un dels motius que al·lega l’Ajuntament per decantar-se pel procediment simplificat d’avaluació ambiental i territorial estratègica, és la “reduïda extensió de la superfície del Sector S-3″ (veure la pàgina 25 del Document inicial estratègic) quan al mapa es veu clarament que l’àrea prevista de desenvolupament té unes dimensions semblants a les del reduït nucli urbà del poble, fet que resulta totalment desproporcionat.
Tanmateix, si bé l’afectació del Sector S3 suposa únicament un 0’3785% de la superfície del terme municipal d’Alfafara (de 1.974,16 Ha), quan aquestes xifres es comparen no amb aquest total sinó amb la superfície real de sòl urbanitzable que queda lliure al nucli urbà, es veu ràpidament la desproporció i l’impacte que suposarà tant per a la població com per a l’entorn, la construcció del polígon.
Les dades del P.G.O. U. així ho confirmen: el Pla Parcial equival a un 51’74% del sòl urbà i ocuparà un 63’8% de la totalidad del sòl urbanitzable del poble, el que pot arribar a hipotecar el futur desenvolupament residencial d’Alfafara perquè el polígon impedirà pel nord, el que vindria a ser la seua natural expansió.
Especialment, si es tenen en compte les dificultats que implicaria desenvolupar en l’actualitat el Sector S2 (previst únicament per a ús “residencial aïllat”), per ser un espai limítrof amb el sòl agrícola d’especial protecció PORN i quedar pràcticament a les portes del Parc Natural de la Serra de Mariola.
S’ha de tindre en compte que el 98,66% del terme municipal és Sòl No Urbanitzable de Especial Protecció (SNUPE). La resta del terme (1,34%), correspon al sòl urbanitzable (0,6%) + sòl urbà (0,74%).
Cal remarcar que les iniciatives urbanístiques d’aquest tipus s’han de compatibilitzar obligatòriament amb les diferents necessitats socials segons la llei, sobretot, amb les de tipus residencial. Si a més tenim en compte que de carretera cap a la serra és tot terreny protegit i que la construcció al sòl agrícola comú (de carretera cap a la Valleta -marcada en color cru a la llegenda del P.G.O.U.-), només es permet quan es compta amb un terreny de més de 10.000m2, l’àrea destinada a polígon (encara que es quede finalment buida) farà inviable la construcció residencial en la zona que a priori presenta les millors condicions per propiciar l’anhelat creixement i desenvolupament del nostre poble, d’una manera continua i respectuosa amb l’entorn.
3. IMPACTE TERRITORIAL, PAISATGÍSTIC I MEDIAMBIENTAL:
L’evident proximitat del polígon industrial al Parc Natural de la Serra de Mariola i al terreny agrícola d’especial protecció (PORN), exigeix una revisió de l’avaluació mediambiental i territorial realitzada fins ara.
ATUREM l’S3 ve alertant dels perills que suposa la construcció d’aquest projecte a l’extraordinari entorn que tenim, així com denunciant la tramitació ambiental i territorial estratègica del Pla Parcial per la via simplificada. Encara hui ens costa de creure que l’ajuntament haja aprovat l’Informe ambiental i territorial estratègic considerant que el projecte “no té efectes significatius per al medi ambient” (veure publicació al DOCV), quan l’impacte que podria tindre és perfectament apreciable a simple vista. I el que és més impactant: que s’haja realitzat l’aprovació ignorant l‘Informe desfavorable de la Direcció Territorial de Vies pecuàries i que reconeix l’afectació del projecte al sòl públic.
ATUREM l’S3 lluita per tant per preservar el nostre territori i reivindicar cadascun dels valors mediambientals, paisatgístics i socioculturals de la nostra serra, la Serra de Mariola, un ecosistema realment privilegiat que constitueix part de la nostra identitat individual i col·lectiva, i que ens fan únics no només com a poble sinó com a alfafarencs.
Per altra banda, la crisi climàtica posa de manifest la necessitat de transitar cap a un model de desenvolupament realment més sostenible i respectuós amb la naturalesa. Per tot plegat, i perquè pensem fermament que altres alternatives són possibles, diem NO a l’S3.
Amb aquest enllaç podeu accedir al P.G.O.U. d’Alfafara del 2002.
Més sobre el Polígon Industrial:
